Tinamenor SLU posa fi a una activitat aqüícola de més de 40 anys a Cantàbria

La inacció de l’administració regional i central davant les reiterades sol·licituds de Tinamenor per regularitzar la seva situació amb Costes; i la fatalitat d’una malaltia que ha afectat aquest viver industrial des d’octubre de 2015, posen fi a una activitat de 40 anys a Cantàbria, i deixa sense feina a 44 treballadors directes i 35 més entre eventuals i indirectes.

Segons ha explicat el directiu de Tinamenor, Gustavo Larrazábal, a misPeces, dijous passat, 28 d’abril, l’empresa va fer lliurament de l’escrit sol·licitant la liquidació, a l’empara de la Llei concursal, al·legant una sèrie de circumstàncies que a continuació es descriuen de manera resumida.

Com ja s’ha informat prèviament, el conflicte de Tinamenor amb Costes ve de lluny. Des de 2003 l’empresa ha estat actuant sense possibilitat d’aplicar una modernització a l’altura de les circumstàncies per falta d’una concessió administrativa que permetés a l’empresa escometre un pla de millores.

Al febrer de 2013 es va presentar a la Demarcació de Costes a Cantàbria un projecte en el qual s’explicava que la concessió, havia de fer-se per una quantitat de temps suficient perquè aquesta fos amortitzada.

No obstant això, a canvi, la concessió de Costes es va recomanar per part de la Demarcació de Cantàbria a la Direcció General a Madrid per un termini de 12 anys més, fins a gener de 2029, temps considerat per Tinamenor “manifestament insuficient” per rendibilitzar les necessitats d’inversió en la instal·lació.

A aquest greu problema de concessió, s’ha unit un altre de “gran envergadura”, com l’afectació de la planta per nodavirus del serotip RG / SJ, un cep recombinant poc comú que afecta principalment a la daurada en els seus estadis de larva, i en menor mesura en la fase aleví i juvenil, la principal activitat productiva d’aquesta instal·lació a Cantàbria.

Com a conseqüència d’aquest problema, l’empresa ha vist com s’ha anat perdent la clientela, davant la impossibilitat de comercialitzar alevins i el desproveïment d’aquests, “de manera que desapareix la raó de ser de la societat, que és la venda dels seus productes”.

Des que el nodavirus va afectar la planta de Tinamenor, les pèrdues acumulades arriben al voltant de 1,8 milions d’euros, “davant la necessària i irremeiable parada productiva”.

D’altra banda, l’empresa ha tractat per tots els mitjans recuperar la normalitat productiva mitjançant el suport del Govern Regional i el Govern d’Espanya “per posar solució als problemes que impedeixen fer un projecte de negoci viable a mitjà i llarg termini”.

A dia d’avui, tal com assenyalen des Tinamenor en l’escrit de liquidació, “no s’ha rebut cap resposta formal ni del Govern Regional, ni de la Direcció General de Costes”. Encara que reconeixen que s’han rebut suports verbals del Govern Regional plantejant préstecs al nou inversor del Grup Tinamenor, “però en cap cas una subvenció directa a la societat”. Els préstecs oferts requereixen aval bancari.

Igualment, pel que fa a la concessió administrativa, s’ha realitzat un informe de la Demarcació de Costes de Cantàbria elevat a la Direcció General de Costes del Ministeri, assenyalant que “no és necessari ampliar el termini de concessió fins a 25 anys i que la actual proposta (no concedida) d’autoritzar una concessió fins a l’any 2029 és més que suficient per amortitzar les inversions “, cosa en la qual difereix l’empresa.

Addicionalment, per falta de dimensió adequada de les instal·lacions, producte de no poder invertir en no tenir garantia de concessió a llarg termini, l’empresa va deixar de ser competitiva en costos amb la qual cosa arrossega pèrdues continuades des 2009 al 2015 per un total de 9, 8 milions d’euros.

En definitiva, i davant les circumstàncies exposades, les causes de “força major” no donen més alternativa a Tinamenor a l’extinció laboral de 44 contractes de treball, entre els quals es troben 3 aqüicultors especialistes, 4 auxiliars aqüicultors, un director tècnic, caps d’àrea, encarregats, oficials aqüicultors amb alta qualificació en un àmbit tan especialitzat com el sector aqüícola.

Font: www.mispeces.com

02/05/16