Economical and environmental sustainability of aquaculture

El desenvolupament sostenible contempla, entre altres elements, que l’activitat sigui rendible; aquesta és una preocupació gran en el context d’una aqüicultura mediterrània amb una elevada competència interna. Es busquen sistemes per aconseguir una disminució de costos, una diferenciació dels productes (arribant a denominacions d’origen si s’escau) i una millor gestió dels cultius en relació a les capacitats dels ecosistemes.
Tres exemples poden servir respecte a la sostenibilitat econòmica:

a. Una obtenció de cultius monofemelles, que tenen un creixement més ràpid, a través de mètodes de manipulació ambiental; s’estima que podria ser possible en llobarro i anguila. Això reduiria, en gran mesura, el temps necessari per obtenir la mateixa producció i en conseqüència disminuiria el cost.
b. La tipificació de la qualitat i l’anàlisi de les preferències del consumidor permetrien arribar a acreditacions específiques de qualitat i denominacions d’origen dels productes
c. El coneixement de la rendibilitat de la producció del musclo i les seves necessitats lligades a les característiques de les badies del Delta del Ebre, permetrien propostes de gestió dels cultius que incrementarien la seva rendibilitat

El desenvolupament sostenible implica una aqüicultura respectuosa amb el medi. El disseny d’instal·lacions amb un mínim impacte ambiental es fonamental. En particular els sistemes de recirculació han estat considerats com una via ideal que resolt al mateix temps problemes de residus, d’aigua i d’espai, però és encara un repte en relació al seu rendiment.

Per altra banda es considera fonamental poder utilitzar altres fonts de matèries primeres, diferents al peix, com a base de la fabricació de pinsos; d’aquesta manera es podria disminuir la pressió sobre les pesqueres reduint la necessitat de farina de peix. Això implica que es conegui a fons com poden els peixos aprofitar les fonts alternatives a la proteïna de peix . Els estudis en el camp de la fisiologia i el metabolisme passen a ser prioritaris en aquest context.

Com exemples de sostenibilitat ambiental podem citar:

d. L’optimització del disseny de les instal·lacions en terra, incloses les de recirculació, posant especial atenció a les seves repercussions en el rendiment del cultiu però també en la qualitat del producte i el benestar dels animals
e. L’optimització de l’aprofitament dels hidrats de carboni per part de l’orada i la comprensió del metabolisme hidrocarbonat així com el lipídic.