Criar salmons amb insectes

Encara trigarà uns anys a poder ser comprat, però cap al 2020 el salmó de piscifactoria alimentat d’insectes pot ser una realitat a la nevera de casa. Aquests insectes estarien produïts en cadena exclusivament per cobrir les necessitats de nutrients d’aquest peix. El motiu? Evitar la depredació del fons marí i de les espècies petites que ara s’utilitzen com a aliment i que són vitals per a l’equilibri de l’ecosistema.

Dels 3,4 milions de tones mètriques de salmó que es consumeixen anualment al món, 2,4 milions tenen el seu origen en les piscifactories, segons la Global Salmon Initiative (GSI), l’organisme que aplega dotze de les divuit companyies especialitzades del planeta.

Projectes en marxa

En països com Xile i Noruega, els dos principals productors de salmó, ja s’investiga aquesta alternativa. De fet, a finals de l’any passat, a Xile, es van començar a alimentar salmons amb insectes de forma experimental per estudiar-ne les conseqüències. Un altre lloc on es du a terme recerca d’aquest tipus, però centrada en la producció d’espècies d’insectes adequades per satisfer tot tipus de requeriments de la indústria alimentària, és al laboratori Entomotech, d’Almeria.

Al Regne Unit, a més a més, s’està formalitzant un programa d’inversió per potenciar la investigació en aquest camp. La idea és que el projecte el sufraguin les quatre grans marques de la distribució alimentària del país: Tesco, Sainsbury’s, Asda i Morrisons. La promotora de la iniciativa, però, és la World Wide Fund for Nature (WWF), una entitat dedicada a la protecció del medi ambient i la vida animal que fa anys que denuncia els desequilibris que generen les granges marines. WWF creu que els mateixos principis científics poden aplicar-se a la cria de tonyina i truita, i d’aquí el seu intent d’implicar-hi les grans cadenes de supermercats.

La producció de salmó en captivitat és ara tres vegades superior a la dels anys vuitanta del segle XX, i l’augment de la criança ha provocat una demanda enorme d’aliment natural. Es necessiten al voltant de 13 quilos de matèria orgànica marina per fer créixer un salmó des de l’etapa inicial fins a arribar al peix que se sacrifica, al cap d’uns divuit mesos, amb entre 3 i 4,5 quilos de pes. Així doncs, per generar una tona de salmó se’n necessiten tres d’aliment.

La mena de pinso que s’utilitza està compost d’alatxa, anxova, arengada, verat, maire, krill de l’àrtic i zooplàncton. És a dir, totes són espècies vitals en la cadena alimentària dels oceans i, per tant, també en la del salmó salvatge. Paradoxalment, doncs, per tenir-ne de granja, d’inferior qualitat, s’elimina l’aliment que necessita el que es cria lliure. I cada vegada n’hi ha menys perquè té menys recursos naturals a l’abast.

Pinso marí

La Global Salmon Initiative i la WWF s’han compromès a intentar posar-hi remei a través del desenvolupament dels substituts de l’actual pinso marí. A Xile, abans de les proves amb insectes se’n feien amb plomes d’au. Però la investigació duta a terme per organismes especialitzats suggereix que els insectes poden ser la millor opció. Ho investiga, des del juliol del 2014, l’Institut Nacional de Recerca en Nutrició i Productes del Mar de Noruega, en un projecte que s’ha d’enllestir a finals del 2018. Segons Bente Torstensen, la directora de recerca, “els insectes són organismes extraordinàriament poderosos amb capacitat de transformar els recursos microbiològics menys favorables i convertir-los en ingredients d’aliments d’alt valor nutritiu”.

Un cop se superin les proves sanitàries i es demostri que els elements tòxics naturals que duen alguns insectes -cadmi o arsènic- no es transmeten al consumidor, caldrà superar la prova de la comercialització i les possibles reticències que pugui provocar la compra d’un filet de salmó alimentat amb insectes.

Font: ara.cat