Càncers infecciosos de mol·luscs podrien saltar entre espècies

Algunes cloïsses, musclos i altres mol·luscs bivalves són portadors de cèl·lules canceroses infeccioses que poden transmetre’s entre els individus – i que podrien fins i tot haver saltat entre espècies.

El descobriment, publicat el 22 de juny a Nature, significa que els tumors transmissibles han estat trobats en sis organismes. Dos són ben coneguts en els mamífers: un tumor facial que amenaça amb acabar amb els dimonis de Tasmània (Sarcophilus harrisii) i un càncer veneri trobat en gossos de tot el món.

“Pensavem que aquestes coses passaven de tant en tant a la natura, però que era qüestió de casualitat. Ara, però, el descobriment que això sembla bastant generalitzat en els bivalves canvia aquesta perspectiva “, diu Elizabeth Murchison, una biòloga molecular de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, que estudia els càncers predominants en gossos i dimonis de Tasmània. La troballa de que un càncer podria haver saltat entre les espècies és “impactant”, diu.

L’últim treball està dirigit pel viròleg Stephen Goff, de la Universitat de Columbia a la ciutat de Nova York, el seu equip va trobar l’any passat el primer càncer transmissible entre invertebrats – una cloïssa comestible de closca tova anomenada Mya arenaria que viu a les maresmes de marea de l’Atlàntic, que van des del Canadà fins al sud dels Estats Units.

Goff, que estudia els càncers causats per virus, estava buscant la font d’una leucèmia comú entre les cloïsses, i va descobrir que els tumors recollits d’animals a Long Island, Maine i el Canadà semblaven tenir la mateixa seqüència del genoma. “Ens vam veure obligats a arribar a la conclusió que d’alguna manera aquest clon s’havia estès d’animal a animal en els oceans amunt i avall de la costa”, diu.

Després del descobriment, l’equip de Goff contactà amb biòlegs marins per veure si els càncers transmissibles eren freqüents en altres mol·luscs. En musclos (Mytilus trossulus) de la Columbia Britànica a Canadà, i en escopinyes (Cerastoderma edule) i cloïsses de closca d’or de la catifa/alfombra (Polititapes aureus) de la costa de Galícia al nord-oest d’Espanya, l’equip va trobar les mateixes característiques dels càncers transmissibles: les cèl·lules tumorals de diferents individus que compartien els mateixos marcadors genètics.
Dos llinatges diferents de cèl·lules canceroses es troben en escopinyes infectades, el que suggereix que els càncers transmissibles van sorgir com a mínim dues vegades.

D’acord amb l’anàlisi genètica de l’ADN del càncer, els tumors a cloïsses de closca d’or semblaven procedir d’una altra espècie de cloïssa que viu als mateixos fons marins – la petxina de cloïssa llimac (Venerupis corrugata).

“No s’havia vist mai”, diu Goff. Però curiosament, l’equip de Goff no va trobar cap signe d’aquest càncer en les espècies en què es va originar. Podria ser que el tumor acabés amb els individus vulnerables de l’espècie original, suggereix Goff, i saltés a una altra espècie per trobar hostes susceptibles.

Murchison diu que la propagació del càncer entre els individus requereix que el tumor eludeixi un atac immune, i creu que la barrera és encara més gran entre les espècies. Les cloïsses tenen uns sistemes immunes més primitius que els mamífers, però Murchison encara creu que els tumors transmissibles han de superar un cert nivell de resistència quan es mouen dins i entre espècies.

Un altre misteri és com les cèl·lules del càncer salten entre els individus. Els mol·luscs són filtradors voraços, i les cèl·lules canceroses que suren per l’oceà podrien arribar al seu torrent sanguini i provocar-hi noves leucèmies. Les cèl·lules tumorals poden ser alliberades quan un animal mor, però Goff assenyala que els excrements dels mol·luscs ‘també estan plens de cèl·lules sanguínies. “Pot ser que estiguin expulsant aquestes cèl·lules a l’oceà”, afirma.

Font: http://www.nature.com

28/06/16